Categories
INTERVENCIÓN FAMILIAR PSICOLOGIA INFANTIL Y ADOLESCENTE

Confinament a la llar: Com emprar les noves tecnologies amb seny?

Durant aquest període imposat de confinament a les llars, on el sumatori de les obligacions parentals pot desbordar-nos, les noves tecnologies poden esdevenir un espai alliberador. Tot i això, cal utilitzar-les amb seny per tal de no potenciar a la llarga l’addició en els menors d’aquestes, sobretot quan finalitzi el temps de quarantena.

Tenim present que les noves tecnologies, en la situació actual, ens permeten mantenir el contacte amb els altres, així com, poder expressar com ens sentim, què pensem i poder saber com estan els demés, ens ajuden a fomentar el sentir-nos més acompanyats.

Però moltes vegades, podem gaudir d’aquestes emocions dins del propi nucli familiar, sigui quina sigui la nostra composició familiar. Si ens adaptem a la nova situació i ens oferim un espai en el nostre dia a dia, podrem establir dins d’aquest temps d’espera, una oportunitat per poder connectar amb les nostres emocions, motivacions i necessitats.

Adaptar les rutines a la situació de confinament, ens pot ajudar a fomentar una sensació de seguretat, de calma i de control.  Establir uns horaris per als nens i adolescents resulta fonamental per no caure en el parany de l’ús constant de les pantalles. En aquest horari cal incloure espais per les activitats d’estudi i deures, espais d’oci, espais d’activitat física, ioga o mindfulness, espais per mantenir-nos informats i actualitzats, espais d’interaccions interpersonals i perquè no, algun de nous reptes.

En un inici pot ser difícil de definir els horaris, tot i que el més aconsellable pugui ser alternar activitats de concentració amb les d’oci i deixar l’ús de les pantalles per quan s’hagin dut a terme les responsabilitats encomanades, i evitant el seu ús al final del dia ja que pot provocar alteracions en la conciliació del son.

Cal tenir present que l’ús de les pantalles i videojocs que recomanen els experts, en situacions fora de la quarentena, oscil·la entre uns 30-45 minuts, els dies laborables. Durant els caps de setmana, permeten arribar a les 2 hores d’exposició seguides, als adolescents. Consideren que superar aquest marge de temps, du a un excés d’exposició, que pot disminuir el interès i la motivació vers altres activitats i habilitats, podent generar a la llarga la presència de compulsions o adicions. Per tant, en la situació de confinament, considerem que aquests valors es poden prendre amb flexibilitat sempre evitant de no sobrepassar les 2 hores d’exposició diàries, sobretot en els més petits.

Aquests principis estarà bé de tenir-los en compte en la nostra organització diària.

El més adequat és que prèviament a l’administració de les pantalles quedin ben definides les normes familiars sobre del seu ús. Els tipus de jocs, el temps de durada i, depenent de l’edat del fill/a, determinar prèviament les activitats que farà un cop hagi apagat el dispositiu.

Davant els conflictes degut a les dificultats per acabar el joc, el més recomanable és mostrar-nos flexibles en els tempos de l’activitat, permetent que puguin acabar el seu moment de diversió. Tot i això, posteriorment, cal trobar una estona per poder parlar amb ell/a i reflexionar i negociar les conseqüències a les seves dificultats per aturar-lo, com per exemple, triar quin dia de la setmana es quedarà sense jugar. Per dur a terme les normes fixades, cal buscar un moment en el que estiguem tranquils i disposats a parlar d’una manera assertiva, mostrant interès i comprensió pels motius que l’han dut a haver d’allargar el temps, així com, recordar els pactes establerts i les seves conseqüències de manera afectuosa, destacant la importància de complir-ho i arribant a acords sense emprar la violència.

Pot ser divertit, com adults, esdevenir un bon model  per als fills establint unes estones de zero connexió al dia per a tots els integrants de la família, en les que  es recullin tots els dispositius electrònics en una capsa. Durant aquestes estones podem valorar si pot ser adequat de respectar un temps i espai propi, per cadascú, o bé, si pot ser un bon moment per propiciar la comunicació amb els fills. Cal assegurar-nos que ens acostem als fills en un moment en que l’adolescent està receptiu, potenciant el contacte visual i l’escolta activa, permetent que el noi/a s’expressi sense emetre cap judici de valor, mostrant interès per allò que ens explica i assegurant-nos que hem entès de manera adequada allò que ens vol explicar. Aquestes converses poden guanyar en complicitat en el moment en que ens endinsem a identificar les emocions que estant sentint, i les compartim, siguin relacionades amb la situació de quarantena, com d’altres temes relacionats amb els amics, els estudis, les rutines y els horaris establerts, les malalties o, fins i tot, la mort.

Finalment, potenciar les estones relaxades i divertides, en les que compartim activitats amb ells, bé sigui mitjançant jocs de taula, cuinant, ballant,…  o duent a terme diferents activitats conjuntes. Aquests moments fomenten la complicitat i disminueixen les tensions que es puguin originar, facilitant l’expressió emocional i l’afecte.

Categories
PSICOLOGIA INFANTIL Y ADOLESCENTE

La asertividad, una estrategia para las personas con baja autoestima.

La asertividad, una estrategia para las personas con baja autoestima. La autoestima verdadera que es descrita por la teoría de la autodeteminación (Deci y Ryan, 1995) consiste en sentimientos de autovalía estables y seguros a lo largo del tiempo, que surgen como resultado de satisfacer las necesidades básicas de autonomía, competencia y relaciones satisfactorias (Elia Roca, 2012). Nuestro nivel de asertividad, es decir, la capacidad que tenemos para poder defender los propios derechos personales, respetando en esa gestión, los derechos personales de los demás nos puede indicar cuál es nuestro grado de autoestima. La mejora de nuestra capacidad para establecer límites con los demás está basada en el conocimiento de estos principios, así como, de las diferentes maneras en que podemos gestionar los conflictos, sabiendo cuándo nos comportamos agresiva, asertiva e inhibidamente. Un aspecto que cabe destacar sobre este proceso es el hecho de que el conocimiento de los derechos asertivos también van a influir en el trato que nos damos a nosotros mismos. Mayoritariamente, las personas con baja autoestima, se encuentran a menudo en un diálogo interno crítico y hostil hacia sí mismas. Este discurso viene marcado por imposiciones propias, o bien adquiridas a lo largo de su aprendizaje y educación. Conocer los derechos personales de manera explícita, permite que se puedan utilizar de guía para cuestionar los hábitos de pensamiento y de conducta, favoreciendo la capacidad de decidir en cada momento. Aspectos fundamentales como el de no tener que ser perfecto, poder decir que no sin sentirnos culpables, poder pedir aquello que necesitamos, o bien, podernos equivocar asumiendo las consecuencias de nuestros errores, pueden ser conocidos, pero no autopermitidos. El análisis de estos principios nos permite empezar ese debate interno entre lo que nos exigimos, y aquello que tenemos potestad por el mismo hecho de ser personas. En este punto ya se inicia el cambio interno. Evidentemente, el camino es más largo pero es un punto de inicio en la mejora de la relación con nosotros mismos, con los demás, en nuestra inteligencia emocional y autoestima.